Pep Riera

JOSEP RIERA I PORTA

El mataroní Josep Riera i Porta, en Pep Riera, ha estat el pagès català més popular del segle XX. Va néixer a pagès, era fill i net de pagesos, ha fet de pagès durant tota la seva vida i els seus cinc fills també són pagesos.

Va venir al món un dia de molta calor, el vuit de juliol del 1941. Era ros com un préssec, amb els ulls clars, molsut com un toro, tossut com una mula i eixerit com un pèsol, unes característiques genètiques que ha conservat durant tota la seva vida. De petit va anar als Salesians i quan plegava de l’escola ajudava, unes vegades amb el càvec, altres amb l’arada, a tirar endavant el negoci dels de casa.

Des de molt jove es sent atret pels moviments d’agitació social i en el 1965, quan sorgeix a Mataró el clandestí FSF (Front Socialista Federal) una interpretació a la catalana del FLP (Frente de Liberación Popular), “els felipes”, en Pep Riera no dubta en afiliar-s’hi.  Dins d’aquell nucli d’inquiets ciutadans comparteix l’amistat, la ideologia i el risc amb mataronins tan significats com: en Xavier Manté, en Josep Mª Manté, l’Agàpit Borràs, En Manel Brullet, en Manuel Cusachs i Corredor, la Montse Brullet, en Quico Oller i en Cinto Mas.

El 27 d’octubre de 1967, data en la que es commemorava el cinquantè aniversari de la Revolució Rusa, es detingut, junt amb altres 11 activistes, per ocupar la sala d’actes del sindicat vertical franquista (CNS), que estava situat a la Riera. La majoria van ser alliberats als pocs dies, menys en Josep Lluís López Bulla i l’Antoni Martí Bernasach que es van passar sis mesos a la Model, el primer i dos el segon.

La crisis energètica que es va desencadenar en el 1973 va perjudicar a tots els sectors de la societat. La pagesia en va ser un dels més afectats. Els preus dels adobs, del combustible i de la maquinària es va disparar a l’alça.  A conseqüència de la disminució del poder adquisitiu de la població la venda de fruites, verdures i hortalisses va caure en picat. A tota aquesta suma de maldecaps cal afegir que es va incrementar la importació de productes agrícoles procedents de l’estranger, generalment a uns preus tan baixos que convertien els nostres en incompatibles. Molts pagesos joves abandonaven el camp i, els que podien, es passaven a la indústria o al sector de serveis. Davant d’un esdevenir tan poc esperançador, la pagesia es va començar a revoltar.

A Pontons (Alt Penedès), davant la situació de descontentament que es vivia, el 3 de novembre de 1974, a la clandestinitat, es funda la Unió de Pagesos (UP). Entre els membres constituents d’aquesta nova organització hi trobem  veterans lluitadorscom eren en Josep Vidal (Pep Jai) del Vendrell, en Carles Andreu i Abelló, de Reus, en Vicenç Ximenis, de Bellvís i, com no, en Pep Riera de Mataró.

Durant les últimes eleccions municipals franquistes, a Mataró, amb la intenció de soscavar el poder del règim dins el consistori, l’oposició va presentar una candidatura d’unitat. Ho va fer a través del nomenat terç familiar; els altres dos terços, el sindical i el corporatiu, eren triats a dit. Les forces democràtiques de Mataró van presentar a quatre aspirants: en Josep Mª Boixet , sabater de professió;  l’Andreu Sala “en Forapols”, pescador; la Montserrat Visa i Illa, de l’Associació catòlica de pares de família;i en Pep Riera, pagès. Dels quatre candidats, els dos primers van ser escollits.

En el mateix 1973 va participar molt activament en la organització i constitució de l’ADM (Assemblea Democràtica de Mataró), una rèplica local del que s’havia fet un  any i mig abans a l’església de Sant Agustí de Barcelona, quan es va constituir l’Assemblea de Catalunya.

Tenint en compte que encara estàvem en època de dictadura, l’acte es va dur a terme amb una discreció i unes mesures de seguretat extremes. Cap dels futurs assistent no coneixia amb anterioritat ni el lloc ni el dia que es celebraria l’acte.  Arribat el dia escullit, a cada participant sols se li va comunicar l’adreça d’un domicili particular i l’hora  exacta en que calia presentar-s’hi. Un dels llocs de trobada era precisament a Can Pep Riera. El dia escollit per celebrar l’efemèride va ser precisament el 18 de juliol. No sé si va ser per casualitat, o no.  Des dels diferents punts de trobada, cada grup de seleccionats va ser conduit fins a Sant Martí de Mata, una ermita situada en una zona boscosa allunyada del centre urbà. Com a mesura de seguretat es va col3locar un projector de diapositives preparat per simular una conferència sobre art romànic. Malgrat es van reunir clandestinament una setantena de persones, l’acte es va poder celebrar sense incidències ni posteriors conseqüències. Per no deixar pistes sobre els possibles assistents es va decidir falsejar la data de la seva celebració. Es va dir que la reunió havia estat el 27 de juliol, el dia de les Santes; d’aquesta forma tothom, més o menys, tenia la seva coartada justificada.

Un any després de constituir l’Assemblea Democràtica  de Mataró i un any abans de morir-se el dictador, el dia 24 de juliol de 1974, en Pep Riera va encapçalar una llista de 165 signants contra la voluntat de l’ajuntament de concedir permís per vendre els espaiosos patis del col·legi Valldemia, un important pulmó verd de la ciutat, a una empresa constructora de vivendes. Quinze dies abans, ja s’havia entregat un altre plec de signatures on hi constava el nom de 138 ciutadans més. Simultàniament, vint-i-dues personalitats mataronines, entre elles set ex alcaldes, tots menys en Pedro Crespo, es van posar al costat dels sol·licitants. Finalment l’alcalde en Francesc Robert i Graupera va haver de claudicar en les seves pretensions.

Una de les “tractorades”  locals més entranyables de les moltes que va organitzar en Pep Riera a la nostra ciutat, va ser la manifestació motoritzada  per salvar “El cul del món”. L’Ajuntament de Mataró pretenia instal·lar un abocador de brossa a la zona extraurbana coneguda com “El cul del món”, una petita vall situada a la part alta de la Riera de la Figuera Major. Els tècnics municipals asseguraven que seria un abocador controlat i que no ocasionaria cap mena de trastorn mediambiental. La pretensió era soterrar des diverses tones d’escombreries que progressivament si anirien descarregant dins d’una gran bossa feta amb lona butírica. Un element que, segons ells, evitaria la contaminació dels aqüífers. La ciutadania, sospitosa de que els estaven ensarronant, s’hi va oposar. Es va organitzar la campanya “No a l’abocador del Cul del Món”. També es va convocar una manifestació popular que aniria des de l’Ajuntament fins als terrenys on estava previst instal·lar el polèmic abocador.

En Pep Riera i un nodrit grup de pagesos van posar els seus tractors, equipats amb remolcs a la disposició de tots els ciutadans que volguessin pujar motoritzats fins el lloc de la concentració. La tractorada va sortir de l’Ajuntament i carregada de persones, crits, rialles, cançons i pancartes va traslladar a més d’un centenar de mataronins al lloc de la trobada. L’Ajuntament, una vegada més, davant la pressió popular es va veure obligat a retirar el seu projecte.

Entre els anys 1976 i el 2000, en Josep Riera és nomenat coordinador general de la Unió de Pagesos. Durant aquests vint-i-quatre anys la seva presència en els mitjans informatius ha estat continua. Sempre reivindicant a favor de l’ecologia, la conservació del medi ambient i els drets de la pagesia. La seva arma preferida ha estat la tractorada, amb aquest pacífic sistema de lluita ha aconseguit assolir objectius que semblaven impossibles.

Podem recordar, entre altres, la campanya a favor de la modificació del traçat de l’autopista del Maresme i la lluita per la indemnització justa dels pagesos afectats per la mateixa.  També la que va dur a terme l’octubtr de 1982, en col·laboració de l’advocat Josep Mª Manté i el jutge demòcrata Rafael Gimeno en el procés  anomenat “Contra l’esclavisme i els negrers”. El jutge Gimeno va recórrer personalment diferents camps del Maresme i va interrogar a 2000 treballadors agrícoles subsaharians que vivien en unes condicions d’explotació extremes.

A nivell estatal va contribuir a organitzar la tractorada del 1977, una de les més importants de les que es té referència.  Va ser en solidaritat amb els treballadors agrícoles de la Rioja. La convocatòria va arribar a arreplegar 18.110 tractors. Les forces de la Guàrdia Civil es van veure desbordades.

Davant de la sorpresa general, el dia 8 de juny del 1983, ja plenament instaurada la democràcia, la Guardia Civil va detenir a en Pep Riera, aleshores coordinador general de la Unió de Pagesos i un dels líders polítics més coneguts del país. El rebombori que es va organitzar a tots els nivells va ser descomunal. La mateixa Guàrdia Civil estava desconcertada. Manifestava que desconeixia la causa de l’arrest. Al·legaven que sols complien les ordres  del Jutjat Nº 1 de Barcelona. Finalment, després de set hores de retenció, es van aclarir els equívocs. El propi alcalde de la ciutat, en Manel Mas i Estela es va presentar personalment a la “Mitja Taronja” nom popular que es dóna a la presó de Mataró per alliberar-lo.

La causa del desencert va ser la denúncia que un advocat ressentit havia presentat uns mesos abans al Jutjat Nº 1 de Barcelona contra la Unió de Pagesos. Aquest sindicat agrícola, en anterioritat, quan va tenir lloc l’afer dels treballadors subsaharians, va acusar a l’esmentat  advocat de reunir, intimidar i cobrar en qualitat de “previsió de fons” a un grup de propietaris agrícoles amb la garantia de que tindrien una bona defensa en cas de ser acusats.  El jutjat va enviar una citació al coordinador General de la UP, per veure si procedia la citada denúncia i en Pep Riera, per problemes administratius no la va rebre. Tot plegat, un malentès.

Quan el que aleshores era President de la Generalitat, en Pasqual Maragall, va constituir el primer govern tripartit, el novembre del 2003, sembla ser que va temptejar a en Pep Riera per ser un dels candidats a ocupar la Conselleria d’Agricultura. És evident que l’acord no va mai arribar a fructificar. Ningú no n’ha explicat mai les causes.

Políticament, en Riera dona suport a la CUP. En les eleccions municipals del 2011 va recolzar aquesta candidatura presentant-se simbòlicament en el darrer lloc de la llista. Actualment,  en Riera és un dels membres més destacats de l’ANC (Assemblea Nacional de Catalunya), la organització independentista que es va fundar el 30 d’Abril del 2005. En el seu primer congrés va ser escollida com a presidenta la Carme Forcadell i en Pep Riera va ser el tercer candidat més votat. La Carme Forcadell en va aconseguir 3109, en Jaume Marfany 2070 i ell 2013.

En Josep Riera i Porta ha explicat que ell, en la seva joventut, va ser federalista, però com que aquesta opció política es impossible en un país on no hi ha federalistes, es va convertir en separatista.