Manel Mas

MANEL MAS I ESTELA

En Manel Mas i Estela ha estat l’alcalde de Mataró durant 21 anys, un període en el qual es va transformar radicalment la ciutat. D’acord que vint-i-un anys d’alcaldia és molt de temps i, si se’n tenen ganes, es poden fer moltes coses. En Mas ho va voler i les va fer.

Va néixer a Cabrils el 10 de març del 1948. Als pocs anys es va traslladar a viure a Mataró on hi va estudiar la Primària i el Batxillerat amb els “Hermanos Maristes”, sembla ser que amb molt bones notes. Tot seguit es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona. 

Des de molt jove es va interessar per la política i el cooperativisme.  Va entrar aformar part de la Unió de Cooperadors (UC), entitat que aleshores presidia en Francesc Roy i Blanc i de la què en Mas aviat n’ocuparà el càrrec de tresorer. En el 1975 en Roy deixa la presidència de la Unió de Cooperadors, després d’ostentar-la durant 17 anys, i en Manel Mas es nomenat el seu substitut. 

En el 1978 la Unió de Cooperadors va presentar problemes econòmics. Al supermercat  que feia set anys havien obert en els baixos de la Cooperativa de vivendes Laie del Carrer del poeta Punsola  no li surten els números, a la llibreria Robafaves, que també era propietat de la cooperativa, tampoc. En Assemblea General els cooperadors van decidir baixar definitivament les persianes del supermercat i cedir Can Robafaves als set treballadors que la regentaven. La condició era que els nous propietaris formessin una cooperativa de treballadors i que aquesta es fes càrrec de totes les existències i de les possibles deutes.

En Manel Mas va demanar en repetides ocasions deixar la presidència de la Unió de Cooperadors. Finalment en el 1980 se li va acceptar la dimissió i fou nomenat com a nou president en Xevier Vilert.

El dia 7 de gener del 1983 Manel Mas i Estela és nomenat Alcalde de Mataró, guanyant les eleccions municipals amb una àmplia  majoria absoluta. Substitueix a en Joan Majó i Cruzate, socialista com ell, i primer alcalde mataroní després de la dictadura.

Durant els molts anys que va ser alcalde, en Manel Mas es va guanyar la fama de ser un home molt tossut i, a vegades, un xic intransigent. Els que el van tractar diuen que tenia les idees molt clares i quan es proposava tirar-les endavant no hi havia forma humana ni divina d’aturar-lo. Dins de l’Ajuntament era considerat com una mena de “Califa”.

Va saber unificar geogràficament la ciutat gràcies a dos dels seus grans projectes: la Via Europa i el Parc Central. Dues grans obres públiques que van permetre cohesionar, entre si i amb el centre, diversos barris que fins aleshores vivien amb un cert aïllament.  L’encertada planificació i posada en funcionament d’una bona xarxa de transports públics municipals, el Mataró Bus, va contribuir a assolir aquest ambiciós objectiu. 

Si féssim un inventari dels serveis municipals que van canviar radicalment durant el comandament d’en Mas al front del consistori, entre altres podríem parlar del front marítim amb la construcció del port, de la neteja i equipament de les platges i de la urbanització del Passeig Marítim. També, de la remodelació i enjardinament de moltes places avingudes i passatges; cal que recordem com eren fa mig segle la Plaça de les Tereses,  la de Fivaller, la de Catalunya o la de Can Tunyí, avui parc de Cerdanyola. S’han recuperat per l’ús dels ciutadans edificis tan emblemàtics com són l’Escorxador, Can Boada, Can Xalant i la presó de la “Mitja Taronja”.

En Mas va compondre-se-les per convertir el nucli històric de la ciutat en zona peatonal, un projecte què el seu predecessor, en Joan Majó tenia en ment però no va arribar a assolir.  Aquest procés el va portar a enfrontar-se amb gairebé tots els botiguers de la ciutat, però que, degut a la seva obstinació,  va aconseguir tirar-lo endavant. Actualment, encara que han passat molts anys, són molts els ciutadans que encara se’n recorden d’aquell cèlebre  “Me la bufen”, dirigit al col·lectiu de botiguers i que va quedar enregistrat a la gravadora del periodista del Punt, en Xevi Galceran. Posteriorment, la majoria dels comerços del centre de la ciutat han acabat reconeixent que el projecte de l’alcaldia els beneficiava. 

També va obtenir subvencions per crear escoles bressol, centres cívics, camps de futbol, poliesportius i casals d’avis a la majoria dels barris de la ciutat.

Segons ha escritescriula opinió d’en Raúl Gordillo, que aleshores era el director del Punt i per raons de la seva feina va haver de seguir de molt a prop la trajectòria d’en Manel Mas, aquest era poderosissim., doncs tenia la majoria absoluta. Tot i així,  era un home molt sol. Estava isolat de l’aparell del partit. No freqüentava gaire la seu local de la plaça de les Tereses ni la barcelonina del carrer de Nicaragua. Segons aquest periodista, l’únic enllaç que tenia amb el PSC era el seu íntim col·laborador en Remigio Herrero.

Anys després, quan en Mas va deixar l’alcaldia de Mataró, en l’últim ple extraordinari que va presidir, va pronunciar un discurs de comiat que ha esdevingut memorable. Va voler agrair el recolzament que havia rebut de tot el funcionariat  i dels companys de consistori.  Va voler dedicar una menció especial al seu íntim col·laborador en Remigio Herrero,  sense el qual no hauria estat possible cohesionar les diverses maneres de ser, de pensar i de parlar del conjunt de mataronins. Gairebé textualment, va dir que en Remigio l’ havia tret de molts embolics, doncs quan convenia tan ballava una sardana o una sevillana, dues coses que ell mai no hauria gosat a fer.

  

En Manel Mas va compartir la seva tasca d’Alcalde de Mataró amb altres importants càrrecs dins l’Administració. Entre el 1995 i el 2004, va ser nomenat President de la Federació catalana de Municipis i vocal de la Comisión  Ejecutiva de la Federación de Municipios y Provincias.  També, President del Consell Comarcal del Maresme en el 2003 i el 2004.

A començaments del 2004, la direcció del PSC va creure necessari que entrés saba nova a la l’Ajuntament de Mataró i amb aquesta finalitat li van oferir a en Manel Mas la possibilitat d’ocupar un dels llocs preferents a la llista de candidats socialistes al Congrés de Diputats a Madrid. El dia 29 de març d’aquest mateix any és nomenat diputat a Corts a l’equip que encapçalava Carme Chacón. Un càrrec que va exercir fins el 27 de setembre del2011, data en la què es retirarà de la política activa.