En "Peric"

QUIRZE PERICH I IGLÉSIAS

En Quirze Perich i Iglésies, en Perich, és el flabiolaire que ha fet ballar als gegant durant gairebé quaranta anys i, amb ells, a diverses generacions de mataronins.

En Perich era un home menut, fibrós, morè, arrugat, belluguet i lleuger com un esquirol. Sempre havia treballat al camp. Va néixer a Sant Feliu de Buixareu, la Selva, en el 1896. La seva extraordinària oïda i la facilitat que tenia per recordar les melodies van fer que, des de molt jovenet entrés a formar part del grup de flabiolaires d’Arbúcies.

Els flabiolaires eren gent de procedència rural i de formació autodidacta. No tenien cap mena de formació musical acadèmica i no sabien solfeig. En Perich, com la majoria dels flabiolaires, no composava les seves melodies, sols interpretaven els ritmes més populars de cada moment i, sovint, aquells que els hi sol·licitava la seva audiència.

Els seus instruments musicals eren el flabiol i el bombo. El flabiol és un instrument de vent, curt, de tan sols 20 o 25 cm. de llargada que es toca amb una sola ma, generalment l’esquerra. Amb la dreta es percudeix un  bombo, el qual es manté en posició vertical gràcies a una banda que es penja del coll en forma de bandolera.

És un fet insòlit que a Mataró, des de fa anys, els gegants han ballat i segueixen ballant amb el so del flabiol i del bombo. A arreu de Catalunya, la música que acompanya als gegants, generalment és la dels grallers, la de la cobla o la de l’orquestra. Aquesta és una herència més de les moltes que ens va deixar en Quirze Perich.

El flabiol dels geganters de Mataró és el flabiol d’Arbúcies. Es tracta d’un instrument de fusta, curt, amb el bec cisellat, fet generalment d’una sola peça i que té cinc forats, quatre de superiors i un d’inferior adaptable al gruix del dit polze. Es diferencia del que s’utilitza en la cobla en què aquest últim generalment és de dues peces i està dotat de claus que permeten la perfecta oclusió dels forats.

En el seu origen, els flabiolaires eren considerats com els músics dels pobres. Eren aquells músics que llogaven les petites poblacions que no es podien permetre el luxe de contractar una cobla o una orquestra per animar el ball de la festa major o l'aplec del santuari local. També eren sol·licitats per les grans masies rurals, a fi d'amenitzar un casament o algun altre gran esdeveniment familiar.

Des de la popularització del fonògraf, la tasca dels flabiolaires es va limitar a l'acompanyament de gegants, caramelles i bastoners. En el cas d'en Perich sabem que a més de les del Maresme i de la Selva el van sol·licitar a moltes festes majors de Penedès. Va ser durant anys el flabiolaire del ball del dragó de Vilafranca i el que acompanyava als bastoners d'aquesta mateixa ciutat. La música dels bastoners de Vilafranca era la mazurca d'en Bordina de Garduix, la mateixa que tocava, i que avui encara es toca, a la nostra ciutat per fer ballar als gegants grossos.

En el repertori mataroní d'en Perich, a més de l'esmentada mazurca, hi havia dues obres més originals d'aquest  popular flabiolaire d'Arbúcies: la polca, actualment coneguda com el ball de nous i el xotis o ball d'en Maneló i la Toneta.

Si el lector està especialment interessat sobre en Perich i la tècnica del flabiol d'Arbúcies, es interessant que llegeixi l'obre En Quirze Perich Flabiolaire que van publicar en el setembre de 1987 en Jaume Ayats i la Teresa Soler, dos coneguts flabiolaires de Mataró. Moltes de les dades que jo publico en aquesta breu ressenya són extretes d'aquell documentat llibre.

El dia 25 de juliol de 1982, vigílies de les Santes, la ciutat de Mataró va retre un emotiu homenatge a aquest entranyable músic. L'ajuntament li va dedicar una recollida placeta, ornamentada amb una monumental palmera en el cor del centre històric del la població.

Un any després, per les Santes de 1983, va ser l'última vegada que va sortir a alegrar les nostres cercaviles. En Perich va morir el desembre del 2005.

Arbúcies, una vila de flabiolaires, on en Perich hi anava anualment a animar la seva festa major, li ha fet la millor ofrena que es pot rendir a un geganter. Li han esculpit un nan amb la seva esfinge que surt cada any a ballar pels carrers i les places de la vila al so del flabiol. Potser seria interessant que nosaltres seguíssim el seu exemple.

El dia 12 de desembre del 2015 tots els flabiolaires de Mataró, es van reunir en el celler Castellví de la Plaça de Cuba i van oferir un concert dedicat a la memòria d’el que , en cert punt, havia estat el mestre de gairebé tots ells.