Joan Pera

JOAN PERA I SEGURA

En Joan Pera és una de les grans vaques sagrades del teatre català. Va néixer a la plaça de la peixateria de Mataró fa un grapat d’anys. No vull precisar la data exacta del seu naixement, doncs, com és sabut de tothom, a la gent de la faràndula no els hi agrada gaire que recordin la seva edat.

En Pera va veure les primeres llums i va viure durant molts anys en una fruiteria de molta anomenada, a ca la senyora Roser, un comerç que regentava la seva mare. ¿Quin millor lloc podrien haver triat per venir al món cinc germans, quatre nois i una noia, de cognom Pera que no fos una fruiteria?

De vailets, recordo haver-me’l trobat més d’una vegada que, vestit amb la bata de l’escola i arrossegant un carretó ple de fruita, recorria els carrers del barri de les places, el nostre barri. Estava repartint les bosses de productes agrícoles que les mestresses de casa havien encarregat a la botiga de la seva mare.

Amb en Joan Pera vam compartir col·legi i aula durant alguns anys. Un company mutu de classe era el que més endavant va esdevenir un altre monstre de l’escena catalana, en Josep Maria Mainat, el cantant ros de La Trinca. En Mainat no era de Mataró, era de Canet. Però a causa de que en aquells anys en aquella població maresmenca no s’estudiava el batxillerat, es desplaçava diàriament a la nostra ciutat per assistir a l’escola. Anàvem a Valldemia, un col·legi regentat pels maristes “els hermanos del pitet”. D’aquí ve l’origen de El meu col·legi, la coneguda cançó que va popularitzar el cèlebre trio de Canet.

A en Mainat nosaltres li dèiem “en Pinxasu”. La causa d’aquest malnom era que, en una ocasió, el futur genial personatge va arribar tard a classe i l’hermano li va demanar explicacions sobre la causa del seu retard. En Josep Maria, sense ni immutar-se i amb el seu bon humor habitual li va respondre: “ es que hoy el tren ha tenido pinchazo”. El marista davant d’aquella resposta va quedar totalment desarmat. Contràriament al què hagués estat habitual, clavar-li una plantufada, se li va escapar el riure.

Recordo molt bé una ocasió en què en Joan Pera, en Josep Maria Mainat i un servidor vam voler viure una aventura. Decidrem que un dissabte al vespre aniríem a acampar al santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet i que l’endemà pujaríem fins a dalt de la Creu de Canet i retornaríem a casa per Sant Iscle de Vallalta, travessant les frondoses pinedes i els esplèndids cirerers on es cultiven les saboroses cireres d’en Roca.

Aquella nit, arraulit dins el meu sac de dormir, em vaig sentir molt poca cosa. Aquells dos companys de classe, que ja estaven predestinats a esdevenir dos grans monstres de l’escena catalana, em van fer la demostració de que amés de posseir una memòria extraordinària conèixien fins al més mínim detall les grans obres teatrals de la literatura catalana. Es van passar la nit recitant obres d’en Pitarra, d’en Maragall,  d’en Guimerà i d’en Josep Maria de Sagarra  sense consultar cap mena d’apunt. Vaig quedar garrativat!

Que en Joan Pera era un cervellet, ja ho sabia. Les excel·lents notes que sempre li posaven n’era la mostra. Tots sabien que malgrat ser ell un estudiant, als vespres impartia classes particulars a alumes més joves, als qui, amb aplom, els hi ensenyava les coses que no feia més d’un parell d’anys li havien ensenyat a ell. També coneixiem la seva gran afició al teatre. Gairebé tothom l’havia vist a la sala Cabanyes fent Els Pastorets, on interpretava amb gran desimboltura un dels papers juvenils més destacats d’aquesta obra.

Molt jove va debutar professionalment al teatre. Tothom el recorda fent el paper de nebot d’en Joan Capri i de la Maria Matilde Almendros en la sèrie Dr. Caparrós, medicina general que va emetre a finals dels setanta  la TVE de Catalunya. La primera sèrie televisiva gravada en directe i amb públic que es va fer a l’estat espanyol. També va ser el presentador del programa inaugural de TV3 el dia 11 de setembre de 1983.

En Joan Pera es va casar relativament jove. Del seu matrimoni han nascut sis fiils, tots nois, cosa que l’ha obligat a treballar com un negre. També té un gos, que per cert es diu Woody. Dels seus fills, dos s’han dedicat a les arts escèniques. Un, en Roger, és un actor de fama reconeguda. L’altre, en Blai, és l’encarregat de portar l’agenda del pare i de gestionar-li la correspondència. Per tirar endavant a una família tan nombrosa, aquest actor ha hagut de pencar més que ningú. Ha jugat tots els papers de l’auca dins el món teatral; com són la televisió, el cinema i el doblatge de pel·lícules. Endemés, junt amb la seva dona, va regentar durant alguns anys una botiga especialitzada en la venda de gatges. S’anomenava Things i estava situada a la cèntrica plaça mataronina de Santa Anna. Sens dubte, però, l’escenari ha estat el seu principal camp de batalla; ell lloc on s’hi ha entregat en cos i ànima.

En una ocasió vaig haver d’operar urgentment a un dels seus fills. Tenia una apendicitis aguda. Era l’hora del teatre i en Joan Pera no podia abandonar l’escena. Com què és un gran professional va actuar amb el mateix bon humor que el caracteritza. Suposo que els espectadors, aquella nit, van riure com sempre; potser una mica més.

De matinada, quan va venir a veure el seu noi encara no s’havia tingut temps per treure’s el maquillatge. Jo que no estic acostumat a veure  tan de prop als actors quan surten al teatre vaig pensar: “Noi, avui t’han pintat com una mona?” Crec que no vaig gosar dir-li.

D’obres de teatre n’ha representat moltes. Les que han tingut més anomenada, potser, ha estat: La extraña pareja, amb l’actor andalús Paco Morán, un èxit teatral què és va mantenir en escena des del 1994 al 1999. Amb aquesta comèdia van guanyar el Record Guines d’assistència a una representació teatral. En una única sessió van reunir a 14.790 persones al Palau de Sant Jordi. Ara, quan escric aquestes notes, en Joan Pera està representant amb gran èxit d’entrades i de crítica L’avar, d’en Moliere.

Un altre lloc on en Pera té un currículum vastíssim és en el doblatge de pel·lícules. És el doblador oficial d’actors tan emblemàtics com són en Rowan Atkinson,el popular Mr Bean; en Woody Allen; en Bob Hope; l’Alpacino; en Jack Nikolson o en Dick Van Dyke.

En l’any 2015, la Generalitat de Catalunya li ha concedit la creu de sant Jordi per la seva contribució a la difusió de la llengua i la cultura catalana.

Una curiositat molt poc coneguda d’en Joan Pera és la seva gran afició a resoldre mots encreuats. Segons ell mateix explica, cada dia, sistemàticament, almenys en resol un. Ho fa en el lavabo i diu que no s’aixeca de la tassa del water fins que l’encreuat no està completament solucionat. El popular escriptor i presentador televisiu, en Marius Serra,  que és l’autor de molts mots encreuats publicats a la premsa, coneix la dèria que té en Pera amb aquesta mena de trenca closques lingüístics.  Aquesta és la causa de que utilitzi freqüentment  aquesta pregunta:

—Quina és la fruita més madura del teatre català? —la resposta correcta, evidentment, és: PERA.