ANTONI RIBAS I AGUILERA
L’Antoni Ribas és un
metge com els d’abans. Ens coneixem des de què érem uns vailets. Junts vam fer
el batxillerat a l’antic institut de Mataró, aquell que hi havia en un vell
casalot de la plaça de Cuba. Vam gaudir de la fortuna de tenir com a mestres a
l’Alexandre Satorras i a l’Angeleta Ferrer, dues velles glòries de la
pedagogia. Ambdós procedien del prestigiós Institut Escola de la Generalitat
Republicana. L’Angeleta Ferrer era la filla única de la reconeguda pedagoga
Rosa Sensat; l’Alexandre Satorras, el seu marit, era d’origen mataroní. Havia
nascut a la Plaça de Santa Maria
.
En aquells anys, la
seva capacitat de treball ja era extraordinària. Compaginava els seus estudis
amb la feina d’impartir classes particulars a alumnes de cursos inferiors en el
menjador de casa seva. Treball que realitzava els vespres i sobretot durant els
mesos d’estiu. Tot i així, encara tenia temps d’anar a cultivar un hortet que
havia semblat en un petit terreny que el seu pare tenia al camí de la geganta.
L’agricultura sempre ha estat una de les seves grans passions.
Com ja he escrit
alguna altra vegada, des d’aquells anys d’adolescència, sovint, quan em trobo
amb l’Antoni l’ensumo intensament i li dic:
—Ho faig per veure si
m’encomanes una mica de la teva saviesa i de la teva capacitat de treball —Però, en aquest sentit, mai no he tingut sort.
Acabats els estudis
elementals ambdós ens vam matricular a la carrera de medicina, i un cop
finalitzada aquesta vam entrar, també junts, com a Metges Interns i Residents a
l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Ell hi va fer l’especialitat de
Neurocirurgia i un servidor la de Cirurgia General.
Per la seva consulta
ha passat, en algun moment o altre, gairebé tota la ciutat. És el metge de
capçalera de tothom. A Mataró no és difícil sentir a dir: al doctor Ribas jo li
dec la vida.
L’Antoni Ribas és un
metge com els d’abans. Ens coneixem des de què érem uns vailets. Junts vam fer
el batxillerat a l’antic institut de Mataró, aquell que hi havia en un vell
casalot de la plaça de Cuba. Vam gaudir de la fortuna de tenir com a mestres a
l’Alexandre Satorras i a l’Angeleta Ferrer, dues velles glòries de la
pedagogia. Ambdós procedien del prestigiós Institut Escola de la Generalitat
Republicana. L’Angeleta Ferrer era la filla única de la reconeguda pedagoga
Rosa Sensat; l’Alexandre Satorras, el seu marit, era d’origen mataroní. Havia
nascut a la Plaça de Santa Maria
.
El Dr. Antoni Ribas
sempre ha destacat per la seva erudició. A l’institut ja li dèiem “l’eminència”. Mentre la resta de
nois no pensàvem en altre cosa que no fos la gresca, el jugar a pilota o les
faldilles, ell ja destacava per tenir les aficions més inversemblants. Entre
altres coses era un expert en fotografia i en microscòpia. S’havia inventat un enginy que li permetia
acoblar la cambra fotogràfica al visor del microscopi, amb la qual cosa podia
retratar les minúscules amebes, vorticel·les
i paramecis que obtenia de les aigües estancades d’una bassa. Aquestes
fotos, després les comentava a la classe de ciències naturals que impartia l’Angeleta
Ferrer. Tots quedàvem bocabadats.
En aquells anys, la
seva capacitat de treball ja era extraordinària. Compaginava els seus estudis
amb la feina d’impartir classes particulars a alumnes de cursos inferiors en el
menjador de casa seva. Treball que realitzava els vespres i sobretot durant els
mesos d’estiu. Tot i així, encara tenia temps d’anar a cultivar un hortet que
havia semblat en un petit terreny que el seu pare tenia al camí de la geganta.
L’agricultura sempre ha estat una de les seves grans passions.
Com ja he escrit
alguna altra vegada, des d’aquells anys d’adolescència, sovint, quan em trobo
amb l’Antoni l’ensumo intensament i li dic:
—Ho faig per veure si
m’encomanes una mica de la teva saviesa i de la teva capacitat de treball —Però, en aquest sentit, mai no he tingut sort.
Acabats els estudis
elementals ambdós ens vam matricular a la carrera de medicina, i un cop
finalitzada aquesta vam entrar, també junts, com a Metges Interns i Residents a
l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Ell hi va fer l’especialitat de
Neurocirurgia i un servidor la de Cirurgia General.
L’Antoni ha estat i
segueix sent un metge extraordinari. S’ha dedicat preferentment a la Medicina
Interna i a la Neurologia i com a conseqüència d’aquestes dues
especialitzacions ha esdevingut, potser sense proposar-s’ho, un afamat
geriatra. Ha sabut combinar aquell savoir
faire dels antics metges de capçalera amb l’eficiència dels moderns
especialistes.
Per la seva consulta
ha passat, en algun moment o altre, gairebé tota la ciutat. És el metge de
capçalera de tothom. A Mataró no és difícil sentir a dir: al doctor Ribas jo li
dec la vida.
No cal que us digui
que l’Antoni és des de sempre el meu metge de capçalera i el de tota la meva
família.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada