Joan Antoni Barón

JOAN ANTONI BARÓN I ESPINAR

En Joan Antoni Barón i Espinar ha estat un membre del Consistori Municipal de Mataró durant 20 anys consecutius, set com alcalde de la ciutat, onze com regidor i dos com cap de l’oposició.

Va néixer a Melilla el dia de reis del 1955, ciutat on hi va residir fins els nou anys d’edat. En el 1967, quan tenia dotze anys, es va instal·lar  a Mataró, lloc on hi ha residit fins l’actualitat.  En aquesta població hi va acabar els seus estudis de batxillerat i hi va iniciar la seva vida laboral, treballant en una fàbrica de botons. Posteriorment es va llicenciar en Biologia a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en Botànica.

Des de molt jove es va integrar a la vida  associativa local, practicant diverses activitats.  Ha format part, entre altres organitzacions, de la Comunitat Cristiana de l’Escola Escolàpia de Santa Anna, va ser monitor a les colònies d’estiu del col·legi de Santa Anna a la Vall de Pineta i actualment és membre de l’Agrupació Científico-Excursionista, del Moviment Educatiu del Maresme, de la Secció de Ciències del Museu, de la delegació mataronina del Partit Socialista de Catalunya, de la colla castellera “Els Capgrossos de Mataró” i, molt posteriorment, en el 2006, va ser nomenat President d’Honor dels Armats de Mataró.

A més de la política, la seva altre gran passió ha estat la docència. Per la qual cosa, des de molt jove, va entrar a treballar com a professor a l’Institut d’Ensenyament Secundari del Camí del Mig, on hi ha treballat com a docent i, posteriorment, com a Director fins el moment de la seva jubilació.

En el 1995 va ser nomenat regidor a l’Ajuntament de Mataró com a membre destacat de les llistes socialistes que encapçalava en Manuel Mas, una responsabilitat que va assumir fins el 2003. Durant aquest llarg període de regidor es va encarregar successivament de gairebé totes les carteres municipals. Va ser el responsable de la policia, d’educació, d’esports, de serveis personals, de la via pública i dels serveis territorials. O sigui, va haver de fer tots els papers de l’auca.

Un dels principals problemes amb els que es va haver d’enfrontar durant els seus anys de regidor municipal va ser el conflicte dels parquímetres del barri de Cerdanyola. El dia 23 de març del 2002, sent en Joan Antoni Barón el regidor encarregat de la via pública, el consistori va intentar posar en funcionament el pla d’ampliació de les àrees de zona blava de Mataró, tarifa que fins aquell moment sols s’aplicava en el centre de la ciutat i aleshores es pretenia expandir als barris de Cerdanyola i de Rocafonda.

Nombrosos veïns de Cerdanyola s’hi van oposar fermament. A base de proclames, sorolloses manifestacions i centenars de pancartes penjades dels balcons, van evitar que entressin en funcionament els  parquímetres de l’Avinguda de La Gatassa i la d’en Puig i Cadafalch, les dues zones previstes per fer-ho.  Diversos parquímetres van ser deixats fora d’ús, injectant silicona a les seves ranures. Una d’aquestes màquines espenedores de tiquets, va ser fins i tot decapitada, arrancant la carcassa metàl·lica de la base de formigó que la sustentava. De tot allò  ja han passat molts anys i, finalment, tant el temps com la raó han acabat posant totes les coses al seu lloc.

En les eleccions municipals del 2004, en Joan Antoni Barón és elegit Alcalde de Mataró, succeint a en Manel Mas, un socialista com ell que, els del seu partit, van considerar convenient catapultar-lo a Madrid, donant-li un escó al Congrés dels Diputats.

El nou alcalde va aconseguir formar govern municipal gràcies al suport que li van oferir els comunistes de ICV (Iniciativa per Catalunya Verds) i ERC (Esquerra Republicana de Catalunya).

En Barón va ostentar el càrrec d’alcalde durant set anys. Van ser uns anys econòmicament molt difícils. El seu nomenament va coincidir amb l’esclat de la crisi del 2004, davallada econòmica que a la nostra ciutat es va viure amb una intensitat molt peculiar: primer va ser la caiguda en picat de la indústria tèxtil i immediatament després la de la construcció, els dos grans motors econòmics de Mataró. A més, les escasses subvencions econòmiques de l’Estat i de la Generalitat arribaven a l’ajuntament en comptagotes. Van començar les retallades. Molts comerços i empreses es van veure obligats a tancar les portes i les arques municipals se’n van ressentir. Les grans obres públiques que havien caracteritzat a les anteriors alcaldies, com són el port, la via Europa, el Parc Central i la urbanització de moltes places i avingudes van passar a formar part de la història.

Un dels grans conflictes que en Joan Antoni Antoni Barón es va haver d’encarar durant els anys d’alcaldia, i que per cert va saber resoldre molt bé, va ser el de la convivència multiètnica i multicultural que es va donar en alguns barris de Mataró. Ho va fer amb paciència, constància, extrema discreció i sense escarafalls de cap mena, En aquesta tasca va tenir la col·laboració inestimable  del Moviment educatiu del Maresme i amb ell el de tots els ensenyants de la ciutat.  L’escola va ser el principal nucli integrador de les diferents tradicions culturals que convivien a la ciutat. Una tolerància que a través dels nens es va propagar a les seves famílies.

Malgrat la migradesa pressupostària municipal, i en contra de l’opinió d’un respectable sector de la població, en Joan Barón va tenir la gosadia d’apostar a favor de dos grans projectes multimilionaris: la urbanització del Rengle amb la creació del Tecnocampus i la implantació d’una sucursal del “Corte Inglés” en el centre de la ciutat. El primer projecte, el de la gestació del Tecnocampus, avui ja és una realitat. El Tecnocampus és una organització sense afany de lucre promoguda per l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme que aglutina i coordina entre si diferents estudis universitaris i un parc empresarial. Es materialitza en un gran edifici on la Universitat i la empresa es donen la mà per treballar en comú.  El projecte ha representat una inversió econòmica important. Però, de moment, ja està proporcionant a la ciutat, entre personal docent, administratius i personal de serveis, més de dos-cents llocs de treball.

Respecte a la construcció d’un “Corte Inglés” a Mataró, hem de dir que és un problema que a hores d’ara encara no està totalment resolt. A donat lloc a molts maldecaps i a molts enfrontaments entre els ciutadans i l’erari públic, que, de moment,  ja ha afluixat més de dos milions d’euros. Tant l’Ajuntament com el propi Joan Antoni Barón, a causa d’aquest afer, s’han hagut de presentar davant del jutge per donar explicacions. Però de col·locar la primera pedra al nou edifici, de moment, res de res.

Els favorables a la seva construcció pensaven que la vinguda d’aquest important edifici comercial al centre de la nostra ciutat representaria una dinamització dels altres negocis locals, a la vegada crearia prop d’un miler de llocs de treball. Un factor, aquest últim, que cal tenir present en uns moments de gran atur laboral com els que estàvem vivint. Els comerciants de la ciutat no pensaven igual. Són de l’opinió que la competència que representaria una àrea comercial d’aquesta envergadura al centre de Mataró acabarà d’ensorrar al petit botiguer local.

Els detractors dels projecte al·legaven que la seva acceptació ha representava una submissió de l’Ajuntament davant els interessos econòmics del gran capital. Una claudicació que ha permès el derrocament del vell edifici de Can Fàbregas,  segons ells un dels pocs patrimonis històrics que quedaven de l’antiga construcció indústrial de Mataró. L’Ajuntament es va justificar dient que Can Fàbregas no es va derrocar, sinó que es va desmuntar i enumerar pedra a pedra a mesura que es desfeia l’edifici, per, més endavant, reedificar l’antiga fàbrica en un solar més adient.

En un primer moment va semblar que sí,  que l’antiga fàbrica es reconstriria. Segons un acord signat entre l’ajuntament i “El Corte Inglés” aquest centre comercial seria qui finançarà l’edificació de la futura “Casa de Cultura Popular”. Asseguraven que ho farien un cop s’hagi iniciat l’alçament de l’estructura del seu propi establiment. De moment,  ja s’ha adquirit i condicionat el solar on s’ubicarà el nou edifici de Can Fabregas.

Darrerament, una explosiva sentència judicial ha donat la raó als que s’oposaven a la requalificació d’aquells terrenys  com a zona comercial. Tot el projecte ha quedat a l’aire. El mal ja està fet. Ara, ningú sap com posar punt i final a aquest desagradable conflicte que ja fa massa anys que dura.

Contràriament a la opinió que moltes enquestes presagiaven, a les eleccions municipals del 2012 els socialistes van perdre l’alcaldia de Mataró i en Joan Antoni Barón va haver de passar a l’oposició.  Ni ell, ni el seu partit s’ho esperaven. Segons han manifestat alguns comentaristes quan va acceptar el càrrec de cap de l’oposició ho va fer amb molta dignitat. Expliquen, els que van veure quan retirava els seus objectes personals del despatx de l’alcaldia, que quan va despenjar dues il·lustracions que tenien un gran significat sentimental per ell aquestes no estaven clavades a la paret. Sols es trobaven recolzades damunt d’un prestatge. Un fet que demostra la percepció de provisionalitat que en Barón tenia del seu càrrec d’alcalde. Aquestes dues reproduccions que en Joan Antoni Barón tenia en un lloc destacat del seu despatx, són les mateixes que molts mataronins tenim en algun lloc de casa nostra. Una és el pòster que va pintar en Manuel Cusachs  en commemoració del centenari de la fundació dels “Científics” i  l’altra, una fotografia de la Pica d’Estats.

El dia 5 de març del 2014 en Joan Antoni Barón i Espinar va anunciar que al final de la legislatura, per motius personals,  abandonaria la política activa. També va declarar-se políticament descol·locat i va dir que optava per “deixar pas a una gent amb una visió més entusiasta de la realitat”. Així ho va fer, i va retornar a la seva altra gran passió. Es va reincorporar com a mestre al mateix institut on vint anys abans havia sortit.