Salvador Milà

SALVADOR MILÀ I SOLSONA

En Salvador Milà ha estat un dels polítics mataronins de més alta volada d’aquests darrers cinquanta anys. S’ha passat més de mitja vida ficat dins els cercles on es remenen les cireres. Ha intimat i tractant de tu a tu amb els més alts dignataris del país. Malgrat això no se li han pujat excessiblement les ínfules. Continua essent un home senzill, accessible i molt amic dels seus amics. No és infreqüent trobar-lo a qualsevol indret de la ciutat parlant amb algun veterà obrer de la construcció o amb una antiga bobinadora de Can Marfà, antics companys seus de Rocafonda.

En Milà va néixer a Barcelona l’any 1953, però tota la seva infantesa, joventut, activitats polítiques  i professionals les ha portat a terme residint a Mataró.

Quan era molt jove ja destacava entre la gent de la seva generació per la intensa activitat política i social que desenvolupava dins la inquieta Associació de Veïns del barri de Rocafonda, entitat de la que va ser Secretari durant bastants anys. En aquella època de clandestinitat en Milà col·laborava amb alguns partits polítics d’esquerres. Va flirtejar amb Bandera Roja i amb el PSUC. Però no és fins el 1975, el mateix any que es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona, obtenint, per cert, el Premi extraordinari de final de carrera, que no va entrar com militant de l’encara il·legal PSUC. Partit, on des de les hores ha estat membre de la seva Comissió Executiva i del seu Consell Nacional, uns càrrecs que posteriorment ha seguit ocupant en el si d’ICV.

Professionalment en Milà s’ha dedicat a l’advocacia. Les seves especialitats són el dret administratiu, l’urbanístic i el civil. També ha estat l’assessor legal de diversos ajuntaments del Maresme. Des de fa anys regenta un acreditat bufet d’advocats de la nostra ciutat.

Malgrat no ser aquesta la seva especialitat professional, quan ha calgut, en Salvador Milà ha participat com advocat i com a home públic en la defensa de diferents conflictes de caire polític i social. Entre aquests, un dels més coneguts va ser el recolzament als membres de l’Ajuntament d’Arenys de Munt quan van ser acusats per l’advocacia de l’Estat de convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. En aquella ocasió, tot i que en Milà era diputat al Parlament de Catalunya, va voler acompanyar a l’alcalde Carles Mora davant la jutgessa del jutjat Nº 14 de Barcelona.

En motiu de les primeres eleccions municipals democràtiques va ser anomenat regidor d’urbanisme a l’Ajuntament de Mataró. Govern de coalició que encapçalava el socialista Joan Majó.  Aquesta responsabilitat política en Milà la va exercir durant dues etapes electorals. En el 1984 quan els socialistes van guanyar les eleccions municipals amb majoria absoluta no van precisar  del recolzament dels comunistes. Conseqüentment el nostre personatge es va veure obligat a passar a l’oposició.

En els següents comicis electorals, si va presentar com a cap de llista, però aquest cop no com a representant dels comunistes, sinó per la recent fundada Iniciativa per Catalunya Verds, una federació de partits integrada per l’antic PSUC, el PCC o Partit Comunista de Catalunya i per l’Entesa de Nacionalistes d’Esquerra.                                                                                                                                 

Els socialistes de Mataró, en els comicis electorals del 1991, van perdre la majoria absoluta i per poder formar govern van haver de recórrer novament als regidors d'ICV. En Milà serà nomenat titular de la regidoria d'urbanisme, una responsabilitat que mantindrà durant set anys. Aquesta va ser una època molt brillant per en Salvador.

 Malgrat la incomprensió d'un sector nombrós de la ciutadania, entre els qui si contava el que avui escriu aquestes línies, el jove polític va transformar la ciutat. Gràcies al la seva tenacitat, l’Ajuntament va dissenyar i edificar el nou Parc Central i la Via Europa, dues estructures que van cohesionar Mataró. Amb la construcció de la Via Europa va aconseguir que una sèrie de barris com són la Llàntia, Cirera i Cerdanyola,  que fins aquell moment estaven disgregats del nucli urbà, avui estiguin plenament integrats a la ciutat. Tot gràcies a la visió urbanística d'en Milà i a la seva peculiar tossuderia. Un altre factor que va jugar un gran paper en la integració social dels barris i dels ciutadans mataronins va ser l’interès que va posar aquell consistori per reformar la xarxa de transport urbà. Un entramat  d’autobusos que fins aleshores havia estat una mica deixat a la mà de Déu.

Actualment, degut a la visió panoràmica que ens ha proporcionat la gairebé vintena d’anys passats, quan observem les dificultats circulatòries que s’ocasionen a  l'entrada nord de la ciutat, evidenciem que sense existir la Via Europa, aquest accés nord seria un permanent caos.

Quan en Pasqual Maragall va ser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el va cridar i nomenar Conseller de Medi Ambient i Habitatge del seu govern. Una responsabilitat de la que se’n farà càrrec durant els dos comandaments  d’aquest president i de la que en serà ratificat una tercera vegada pel seu successor en Josep Montilla.

La tasca que en Milà va portar a terme durant els set anys que va realitzar a la Conselleria va ser altament positiva.

Però, en el moment que Convergència i Unió, aleshores encapçalada per l’Atur Mas va guanyar les eleccions del 2010 el polític mataroní va deixar les tasques de comandament i va centrar seva tota la seva dedicació a l’activitats parlamentaria. En el Parlament de Catalunya hi serà noment president de la Comissió de justícia i membre de la Comissió Europea.

Essent parlamentari, va ser multat pel jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco per no presentar-se a declarar com testimoni en la denúncia d’assetjament a alguns parlamentaris que havia denunciat el sindicat conservador Manos límpias. Li va imposar una sanció de 200 euros i el va amenaçar amb la detenció si al cap d’una setmana no compareixia davant seu a l’Audiència de Nacional de Madrid.

Avalat per 171 militants d’ICV, en el 2013 es va presentar a les primàries per ocupar un escó al Parment Europeu, en substitució d’en Raül Romeva. No va ser escollit. Amb un marge de vots del 64% va guanyar el seu contrincant, l’Ernest Urtasun.

Quan l’Ada Colau va prendre possessió de l’alcaldia de Barcelona el va nomenar director de Presidència de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona). Un càrrec de confiança, molt cobejat i d’alta responsabilitat  que en Salvador està exercint en aquest moment.