Manuel Cusachs i Corredor

 

MANUEL CUSACHS I CORREDOR

L’ historiador i periodista Manuel Cusachs i Corredor és una de les persones més ben documentades sobre Mataró. A més de ser un despert observador és una rata de Biblioteca. Totes les tardes el trobareu  recopilant dades a la secció d’autors mataronins de la Biblioteca Antoni Comas. En aquell recinte, gairebé sempre s’asseu a la mateixa cadira, alguna vegada he pensat que potser les bibliotecàries de la casa li deuen tenir reservada. Pels matins és un assidu visitant dels arxius històrics de la ciutat com són  l’Arxiu Municipal, el Comarcal del Maresme, el del Museu de Santa Maria o el Fons Mataró de la Fundació Iluro. També se l’ha vist tafanejant sobre temes mataronins per l’Arxiu Episcopal de Barcelona, pel de la Corona d’Aragó, per l’Arxiu municipal de Barcelona, el de ca l’Ardiaca i, segurament, per molts altres dipòsits històrics més.

En Cusachs va néixer a la nostra ciutat en el 1937, en plena Guerra Civil. Era el noi gran d’una coneguda família d’impressors molt aficionada al teatre. La seva mare, la Montserrat Corredor, va morir molt jove, als 28 anys. Era el dia 28 de Setembre de 1943, quan en Manuel tenia sis anys i el seu germanet tan sols un. El seu pare, en Jaume Cusachs i Simón, que com hem dit feia d’impressor, era un actor aficionat molt popular a Mataró. Va representar durant molts anys el paper de “Joanàs” als Pastorets de la Sala Cabañes, aquell pastor que junt amb en “Mataties” que interpretava el Sr. Eusebi Vidiella, l’avi de ca l’Abadal, un altre impressor com ell, van fer riure a varies generacions de mataronins. Eren tan famosos que tots els vailets de la meva generació teníem memoritzat el “Se’ns ha mort l’ase...”, la melodia que cantaven aquell parella de grans actors còmics. Per immortalitzar la seva memòria, en el 1992 la Caixa d’Estalvis va encarregar  a l’artesà solsoní Manel Casserres que reproduís la figura d’ambdós en forma de nan, figures que actualment formen part de la Família Robafaves.

Amb una càrrega genètica tant potent de gent d’impremta i de teatre, el jove Manuel Cusachs per la força acabaria sent escriptor. Es va llicenciar en Ciències de la Informació en la Universitat Autònoma de Barcelona i , des de fa molts anys, és un dels grans periodistes de la ciutat. L’hem conegut com el corresponsal local dels diaris Tele/eXprés, El Correo Catalán, El Noticiero Universal, Avui  i Presència de Girona. També va ser fundador i membre del setmanari i posterior diari El Maresme (1969-84), fundador i redactor de la revista mensual Mataró Escrit (1986-93)

En els difícils anys que van precedir la democràcia el periodista Cusachs va ser un home compromès amb els oprimits. En el 1965 es va integrar en el clandestí  Front Socialista Federal (F.S.F), una versió catalana del castellà Frente de Liberación Popular (F.L.P.), partit que sols va durar tres anys. Fins la mort del dictador formant part del conegut Grup de Premsa, va participar en gairebé totes les mogudes que es van realitzar en favor de la democràcia. Aquest actiu grup que el formaven Pep Català, Pep Duran, Rosa Vila, Jaume Itchart, Teresa Carreras, Antoni Albert, Enric Sala, Josep M. Fàbregas, Pere Artigas i el ja esmentat Enric Quintana. El 18 de Juliol del 1973, una data molt assenyalada, va ser  un dels participants actius en la fundació de l’Assemblea Democràtica de Mataró.

Avui en Cusachs és considerat com un dels cronistes de la transició democràtica, doncs en aquells anys d’incerteses, freqüentment acompanyat del fotoperiodista  Enric Quintana, sempre estava on alguna cosa es bellugava. Eren el testimoni omnipresent de totes les activitats ciutadanes. Quan les autoritats del moment li autoritzaven  ho llegies l’endemà en els diaris; sinó, ho hem pogut llegir alguns anys després en algun dels molts llibres que en Manuel ha publicat. Perquè de llibres, n’ha publicat una pila. Jo n’hi tinc comptabilitzats prop d’una vintena, gairebé tots sobre temàtica mataronina.

 Els seus articles també són habituals en algunes revistes de temàtica històrica com Fulls del Museu de Santa Maria o el Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins. Al llarg de la seva vida d’escriptor ha rebut varis premis, entre aquests: El Premi Iluro en el (1995) i el Premi Manuel Serra i Moret de la Generalitat de Catalunya en el 1997.

Actualment coincidim amb en Manuel Cusachs gairebé tots els dissabtes al matí a l’hora d’esmorzar. Ho fem en el mateix local, una acollidora granja que hi ha a les rodalies de la Plaça de Fivaller. Ell hi fa tertúlia amb un grup de veterans intelectuals i artistes mataronins que jo afectuosament els anomeno “El Sanedrí”. En aquest entranyable grup mai no hi falten l’escriptor i muntanyenc Francesc Masriera,  l’escultor Joan Solà, l’expert en ferrocarrils Josep Rovira,  l’ex-professor del Miquel Biada Joan Duran i el tècnic tèxtil Ramon Massana, tots ells acompanyats de les seves esposes. A l’estiu ocupen mitja terrassa. Entre els del “Sanedrí” en Cusachs és un dels que no parla gaire. Això sí, amb dues orelles com pàmpols, que en realitat els hi té, sempre està molt atent a totes les converses i amb els seus vius ullets escodrinya tot el que passa. Segur que moltes coses de les que en el “Sanedrí” es parla, un dia  les trobarem plasmades en algun dels molts llibres que l’infatigable Manuel Cusachs  ens prepara.